Loukîz eto : sèrer, sèrér.

Etimolodjeye

candjî

Tayon-bodje patwès latén « serare » ‎(« clôre avou ene båre »).

Prononçaedje

candjî
Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) sere
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) serez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) serans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) sernut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) serrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) seréve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) sere
pårt. erirece (dj’ a, vos av) seré
Ôtes codjowaedjes sipepieus tåvlea

serer (viebe å coplemint)

  1. prinde dins ses mwins e rastrindant si pougnaedje.
    • Ni sere nén si foirt !
  2. clôre.
    • L’ oujhene a stî serêye dedja l’ anêye passêye.
    • Ele est bén vite on pô macasse
      Et mi bén vite on pô bablou ;
      Po k' on n' sepe tot çou k' i s' passe,
      Dji va serer l' ouxh å ferou. — HFbl, On to p'ti filozof, 1843, p.26 (fråze rifondowe).
    • Dji m’ va sognî nos troes biesses et serer les ståves. Joseph Mignolet, « Al Bèle Fontinne », comèdèye di treûs akes, 1924, p.14 (fråze rifondowe).
  3. (pus stroetmint) clôre podbon.
    • VICTÔR. - C’ esteut l’ Revolucion : on seréve les eglijhes å no del liberté !
      HAMÅL. – Awè, mins divant çoula, on vikéve so blanc poes Joseph Mignolet, « Al Bèle Fontinne », comèdèye di treûs akes, 1924, p.46 (fråze rifondowe).

Parintaedje

candjî

Mots d’ aplacaedje

candjî

sere-tiesse

Ortografeyes

candjî
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes

candjî
prinde dins ses mwins e rastrindant si pougnaedje
 Loukîz a : clôre