apicî
Walon (Rifondou)
candjî
Etimolodjeye candjî
Do viebe « picî » avou l’ betchete « a- » d’ aprepiaedje des viebes. Oubén racuzinåve avou l’ burton pegañ et l’ roumin apuca, minme sinse.
Prononçaedje candjî
- AFE :
- diferins prononçaedjes : /a.pi.ˈsiː/ /a.pi.ˈsi/ /a.pœ.ˈsi/ /a.pi.ˈsɛ/ /a.pi.ˈse/
- prononçaedje zero-cnoxheu : /a.pi.ˈsiː/
- Ricepeures : api·cî
Viebe candjî
Djin et tins | Codjowa |
---|---|
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) | apice |
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) | apicîz |
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) | apiçans |
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) | apiçnut |
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) | apiçrè |
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) | apicive |
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) | apice |
pårt. erirece (dj’ a, vos av) | apicî |
Ôtes codjowaedjes | come picî |
apicî (viebe å coplemint)
- prinde avou ses mwins, avou ses grawes, et bén tni.
- (Les ptits gaméns so les tchvås-godets) Dj’ a-st avindou l’ flotchêye, mins dju n’ l’ a seu apicî. — Båze di dnêyes di l’ Årdene nonnrece, a « avinde » (fråze rifondowe).
- Por on manant, dji vos l’ garanti,
Apicî on pwin, i volerè è prîjon.
Mins lès pourcias qu’ont l’ brès long
Il âront todi raîson
— Jacques Desmet. - I pierdèt l' tiesse, volèt-st ås måjhires, disk' a tant k' ele end åye apicî onk. Ele li poite evoye; on l' etind s' alonti tot crêcsant — Louis Lagauche, "Li hatche di bronze" (1937), p. 70 (fråze rifondowe).
- (djustice) prinde po mete el prijhon.
- Il ont-st apicî les voleus — Båze di dnêyes di l’ Årdene nonnrece (fråze rifondowe).
- (imådjreçmint) etinde, comprinde.
Ratourneures candjî
- et ki l’ diåle t’ apice (response måloniesse a « ki l’ Bon Diu vs benixhe », aprume dit e francès
Parintaedje candjî
Mots vijhéns candjî
Ortografeyes candjî
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Ratournaedjes candjî
prinde avou ses mwins et serer
prinde po mete el prijhon
Pårticipe erirece candjî
apicî omrin
- Pårticipe erirece omrin do viebe "apicî", ki pout esse eployî come addjectif et come sustantif.