saiss
Walon (Rifondou)Candjî
EtimolodjeyeCandjî
Bodje « sai », avou l’ cawete di codjowaedje « -ss » des viebes.
PrononçaedjeCandjî
- AFE :
- diferins prononçaedjes : /sɛːs/ /ses/ (minme prononçaedje cåzu pattavå), (betchfessî ai).
- prononçaedje zero-cnoxheu : /sɛːs/
- Ricepeures : nén rcepåve
CodjowaCandjî
Dijhaedje | Dimandaedje |
sais | saiss |
saiss
- indicatif prezintrece, deujhinme djin do singulî, fôme camaerådrece, dins ene fråze di dmande (est çki t’ sais ?) «sawè» / «saveur».
- Saiss bén kî çk’ a rabizé avår ci, ayir ?
Mot-usteyeCandjî
ordinairmint et poleymint |
camaerådreçmint |
savoz; sav; sôz | saiss |
saiss
- (dins èn arinnoe) rafoircixh li djhaedje tot arinnant l’ atôtchî (-eye).
- Oyi, saiss, k’ ele rivénrè on djoû.
- Bén neni, saiss, ti!
- Ci serè-st on limero, saiss, cisse-lale.
- Ci sôre di pierdance di tiesse la, c’ est todi, saiss, après ls operåcions.
- C’ est k’ i ploût, saiss, valet!
- Ti n’ candjrès djamåy, saiss, mågré totes les ratoirtiyeyes ki t’ as yeu — C. Denis (fråze rifondowe).
- Les betråles vont dabôrd vini, saiss : n a l’ tere ki peteye — J.-J. Gaziaux, Live so les coûteures a Djåçlete (fråze rifondowe).
- «Elle î a co rpassé, saiss, amon m’ galant !». Ey ele si dmagne tot l’ dimegne et s’ dåner tote noere — A. Laloux, Mi ptit viyaedje des ans å long (fråze rifondowe).
- So nosse voye, taiss
I gn a do mouvmint, saiss
Des aviretes et des paskêyes
Ça, c' est nosse veye — L. Mahin, ratournant ene tchanson tchantêye pa Les roufions eshonne.
SinonimeyeCandjî
OrtografeyesCandjî
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
E rfondou walon :