Walon (Rifondou) candjî

Etimolodjeye candjî

Do viebe « t(i)ni » avou l’ dobe betchete « ra- » di raprepiaedje des viebes; çou ki dene on mot avou l’ cawete d’ infinitif « -i » des viebes.

Viebe candjî

Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) ratén
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) ratinoz
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) ratinans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) rategnnut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) raténrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) ratineu
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) rategne
pårt. erirece (dj’ a, vos av) ratnou

ratni

  1. (v. sins coplemint) tini après lu (po n' nén leyî ndaler).
    • Dji ratneu l' roufion, mins i vleut tofer aprepyî des biesses.
  2. (v. sins coplemint) espaitchî (ene sakî) di fé çou k' ele vout fé.
    • L' oraedje råye et cfroxhe tot cwè l' ratént Henri Bragard (fråze rifondowe).
  3. (viebe å prono) s’ agritchî.
    • Li promèsse qui Biètrand v’név dè fer å comte di Roanes, l’aveût blèssî à mwért, à tél’pont qui s’divév rat’ni åx coh’s po n’nin d’fali so l’vôyeJoseph Mignolet, Li payis des soteas (1926), p.41.

Parintaedje candjî

Sinonimeye candjî

Ortografeyes candjî

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes candjî

espaitchî d' endaler
s' agritchî