Walon (Rifondou) candjî

Etimolodjeye candjî

Do viebe « schiner » avou l’ betchete « raca- » des viebes

Prononçaedje candjî

Viebe candjî

Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) racaschene
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) racaschinez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) racaschinans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) racaschinnut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) racaschinrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) racaschinéve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) racaschene
pårt. erirece (dj’ a, vos av) racaschiné
Ôtes codjowaedjes come copiner

racaschiner (v. sins coplemint)

  1. aler code les dierinnès pemes u poeres k' i dmeure so les åbes.
    • Il alént racaschiner ås transenes, ås rigås, ås balurons Joseph Calozet (fråze rifondowe).

Ortografeyes candjî

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Ôtès ortografeyes (avou des sourdants nén rkinoxhous) :

Ratournaedjes candjî

racaschiner
  •   Francès : aller cueillir les derières pommes ou poires qui restent (nén ratournåve direk e francès)
  Cisse pådje u ci hagnon ci est co a scrire, u a mete d’ adrame. Si vos avoz des cnoxhances so l’ sudjet, vos l’ ploz fé vos-minme.

| racaschinaedje [o.n.] codaedje des dierins fruts so ls åbes. Por zels, les moes s' lomént: såjhon do racaschinaedje, del froye, do Sint Nicolai, do ridaedje, do bu, do grand feu (J. Calozet). F. cuillette, récupération.