Etimolodjeye

candjî

Calcaedje do francès d’ Beldjike « flamingant » (minme sinse).

Sustantif

candjî
singulî pluriyal
omrin flamingant flamingants
femrin flamingante flamingantes

flamingant

  1. (mot d’ politike) (rabaxhanmint) onk ki sopoite astok li Flande et l' neyerlandès conte les Walons et les francès-cåzants.
    • Tant k’ on dvize di charlatans,
      Metans el minme wåde
      Tot kî dvant les flamingants
      Ni brait nén « Dièwåde ! ». Jules Claskin, « Airs di flûte et autres poèmes wallons », édition critique de Maurice Piron, 1956, « C’è-st-ine couyonåde», 1922, p.129 (fråze rifondowe).
    • A l’ tchampe des rprezintant a Brussele, cwand Maes eyèt les flamingants pålnut pindant cénk munutes, tos les députés sont ipnôtizés. — L’ Maniqueu, Hipnotisse, L’Mouchon d’Aunia,  3, 1923 (fråze rifondowe).
    • — I frît tot l’ minme ine saqwè tot mètant on cay’wê è leû boke po djâser l’ wastate; mins, n’âyîz nou risse, les Djanèsses èt les Von Bissing tinèt à gogne nos fîrs Walons d’âs tchambes, qui s’ ont lèyî mète ine brâye èt, dèm-dè-dèm, riv’vnèt so l’deûgt dè flamingant come in’ oûhê so l’ crosse! Joseph Vrindts, Tot tûsant (1924), Ine sicole flaminde po nos Députés walons, p.50.

Sinonimeye

candjî
aprume djusse après l' guere et cråndimint ahontixhant

Contråve

candjî

Mots vijhéns

candjî
ôtes nos ahontixhants eneviè les Flaminds

Ortografeyes

candjî
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Li mot n’ est nén dins : E1, E203

Ratournaedjes

candjî
flamingant
  •   Francès : flamingant (fr)