Walon (Rifondou) candjî

Cisse pådje ci do Wiccionaire n’ est co k’ ene esbåtche.
Si vos avoz des cnoxhances sol sudjet, vos nos ploz aidî tot rtchôcant des dnêyes so l’ årtike : clitchîz sol boton « candjî » po radjouter des infôrmåcions.

discwåtler

I. [v.c.]

1. cwåtler (taeyî e cwårtîs). Il ont yeu vitmint discwåtlé l' gros gayet d' shijh cints kilos. F. découper en quartiers.

2. (mot d' carioteu) saetchî des grossès pires foû d' ene rotche. Fåt discwåtler ces blocs la.

3. (v.m.) råyî les mimbes d' on codåné tot l' fijhant saetchî pa cwate tchivås, onk a tchaeke bresse et djambe. F. écarteler, démembrer.

4. cotaeyî e bokets. Panf ! Cotaeyîs e bokets, les dijhinnes di ptits coirs discwåtlés et mesbridjîs des oujheas dimorît sol pazea (G. Pècheur). rl a: dismoiçler. F. déchiqueter, pulvériser, désagréger.

5. dibrôler, dismantchî. Après l' passaedje des efants, les nis des moxhons estént tot discwåtlés. F. disloquer.

II. [v.pr.] si discwåtler

1. si spåde, si stramer. Li binde s' a discwåtlé e-z arivant so l' plaece. Les Djwifs sont discwåtlés totavå l' tere. C' est ene famile foirt discwåtlêye. On côp d' fizik, paf ! et vla les moxhons ki s' discwåtlèt (J. Wisimus). rl a: si disbindler, si csåyî, si csemer. F. se disséminer, se disperser, essaimer, s'éparpiller.

2. si dismantchî, po des cayets ki tnént eshonne. Les pus grands impires finixhèt todi pa s' discwåtler (J. Wisimus). rl a: si disshonner. F. se démembrer.

    • Li tére, lèye, qu’èst-ele ? on trô d’målès bièsses
      Là qu’on s’discwåt’lêye come po s’divèrti !— Émile Wiket, Fruzions d' cour, p.167.

Disfondowes: discaurtèler, duscwaurtuler, discaurtèlè, discaurtulè, dèscartèler, dèscârtèler, discwautler.

Etimolodjeye: bodje cwåtler, betchete rafoircixhante dis- 2 (bén cwåtler).