Picård candjî

Etimolodjeye candjî

 Loukîz a : «lujhea» (avou l' cawete «-iau»)

Prononçaedje candjî

  • AFE : /ly.zjoː/, /lyː.zjoː/, /lwiː.zjoː/

Sustantif candjî

lusiau omrin

  1. lujhea, waxhea (po mete on moirt).
    • Ein jour, on dit 's dernière prière Avant 'd déquinde dins 'ch trisse lusiau (Odon Willain-Dechêvres, divins «Anouwaire do Cavo lidjwès», 59, 1939, p. 33).
      On djoû, on dit s' dierinne priyire Divant d' dischinde dins l' trisse lujhea.

Ratourneures candjî

  1. clou d' lusiau

Ortografeyes candjî

E li scrîta (1100-1600) :
Divant 1900 :
  • lusiau : PiF1 p. 281
Sicrijhas do 20e sieke (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Li mot n’ est nén dins : PiB1, PiB2