Loukîz eto : ålea.

Francès candjî

Sustantif candjî

singulî pluriyal
aléa aléas

aléa omrin (pus sovint eployî å pluriyal)

  1. astcheyance, atoumance.
    • Parfois, avec les aléas de la chasse, il devait abandonner son cheval dans la forêt car, pour ne pas perdre le cerf, le chevreuil ou le sanglier poursuivi par les chiens, il s'en allait à pied pour trouver la bête cachée dans les branchages.
      • Padecô, avou les atoumances del tchesse, i dveut leyî si tchvå e plan dins l' bwès, ca, po n' nin piede li cier, li tchivroû, ubén l' singlé porshû pa les tchéns, il endaléve a pî po trover li biesse catchêye dins les coxhes Dimitri François (fråze rifondowe et rarindjeye).

Mots vijhéns candjî