shabot, o.n. Tchåsseure di bwès.

shabotî, -resse, o.f.n. Onk (ene) ki fwait des shabots, di s’ mestî.

s(i)blawter, v.c. Espaitchî d’ bén vey, tot djåzant d’ ene foite loumire. Li solo m’ a sblawté. Rinde binåjhe, pa s’ beaté, come di vey ene bele loumire. Li spectåke di Nowé a sblawté ls efants. Si mostrer foirt malén. Il a sblawté les djins cwand il a prezinté si novele edvincion. blawter, si-. ~ (e)sblawter.