Loukîz eto : pår, pâr, par-.

Walon (Rifondou) candjî

Etimolodjeye candjî

Bodje « pa » avou on ristitchî R å coron..

Prononçaedje candjî

Divancete candjî

Alofômes
pa par

par

  1. Alofôme di pa, divant on mot å mierpî (ene sillabe) metou tot seu, aprume èn adviebe come « ci », « cial » & « la ».
    • Vinoz par ci ki dji vs mostere les vîs apareys do muzêye.
  2. pus rålmint divant on prono d’ djin tonike (mi, ti, twè, lu, leye, nos, vos, zels, zeles (mins nén nozôtes, mi-minme…).
    • C’ est par mi k’ elle a-st aprins l’ måle novele.
    • C’ est par ti k’ dj’ a yeu l’ lete di m’ monkeur ?
    • Il ont cmincî par zels.
  3. divant sacants sustantifs sins prezintoe ni addjectifs avou : « nute », « tchamp », « bwès », « djoû », « moes », « an », «djin».
    • Catoize djins ki vlèt passer houte del Grande Bleuse Basse, par nute, ene nuteye k’ i fwait noer come dins del noere tripe. Lucyin Mahin.
    • D’ å Såt disk’ a l’ plinne des avions ås Buretes a Bôvetchén, i gn aveut, å dpus, po on cwårt d’ eure di rote par tchamp. Jacques Desmet, On Sånî a pårt.
    • L’ atelêye esteut co on côp ahotêye a ene dijhinne di metes del schavêye ki montéve par bwès, disk’ a l’ cinse di Beassårt. Jacques Desmet, On Sånî a pårt.
    • Prinde ene pilule deus côps par djoû ; ene gazete ki rexhe on côp par moes ; dj’ inme mî d’ payî cwate côps par an.
    • Gn a ostant d’ dorêyes po ostant d’ invités ; ça fwait deus bokets par djin.

Mots d’ aplacaedje candjî

Mots vijhéns candjî

(sifwaitès alofômes di dvancetes)

Pwaire minimom candjî

Ortografeyes candjî

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
  • par : O4 (a « nut′ », « passer », evnd), S0 (a « pa »)
  • pâr : C106 (a « pa »)
  • por : E1 (a « po 2 »), S0 (a « pa »)
  • par : R13 (a « pa »)

Ratournaedjes candjî

 Loukîz a : pa

Francès candjî

Divancete candjî

par

  1. (plaece) pa; (par dins sacwants cas, come espliké pus hôt).
    • Je passerai par Charleroi.
      • Dji pasrè pa Tchålerwè.
    • C’est par ici ?
      • C’ est par ci ?
  2. (oteur d’ on scrît) da.
    • "Nouvelles effarantes" par François Déom.
      • "Ewaerantès noveles" da Françwès Deyom.
  3. (vwès passive) di (do, del, dal, des).
    • Tu seras mangé par le grand méchant loup.
      • Vos seroz magnî do grand metchant leu.
    • Dans 20 ans, j’aurai été dévoré par les vers de terre.
      • Dins 20 ans, dj’ årè yeu stî magnî des viers.