Walon (Rifondou) candjî

Etimolodjeye candjî

Calcaedje do francès « camping » (minme sinse), lu-minme d' on calcaedje di l’ inglès « camping »; çou ki dene on mot avou l’ cawete « -igne ».

Prononçaedje candjî

Sustantif candjî

singulî pluriyal
campigne campignes

campigne omrin

  1. tchamp k' on î bastit des toeteas po vni passer des condjîs.
    • Les djandåres ont stî fé ene roufe so les campignes di Pouphan et ramasser deus abouleus d' drouke. Båze di dnêyes di l’ Årdene nonnrece (fråze rifondowe).
    • A nosse campigne, c’ esteut cåzu tos Bedjes.
    • I faleut d' tote foice ki ti t' våyes ecanayî avou les comeres do campigne, don; bén asteere, tire ti plan ! Båze di dnêyes di l’ Årdene nonnrece (fråze rifondowe).
    • Est çki kéconk l' a måy oblidjî d' aler pormoenner avou leye disk' a Keritch et Djancoy, di lyi payî l' otel u l' campigne a tchaeke côp k' alént al mer do costé di Yalta u d' Evpatoria ? Lucyin Mahin, Vera (fråze rifondowe).
  2. (todi singulî) manire di prinde des vacances tot lodjant dizo on toetea.
    • I fjhèt do campigne el Normandeye.
    • Les tåves di plastike di campigne estént a l' aberteke å Cora.
    • N a sacwants djins ki fwaiynut voltî do campigne; mins mi nén.

Mots d’ aplacaedje candjî

campigne-gåz

Mots vijhéns candjî

campaedje, campmint, camp (aler å camp)

Dizotrins mots candjî

caravanigne

Ortografeyes candjî

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Li mot n’ est nén dins : S0, FC99, E170, R13

Ratournaedjes candjî

terrain avou des toeteas d' vacances
manire di passer ses condjîs tot lodjant dzo on toetea

Waitîz eto candjî

  Lijhoz l’ årtike campigne so Wikipedia