calin
Walon (Rifondou) candjî
calin, calene I. [o.n., corant], [f.n., råle]
1. metchant(e). C' est on calin, il a co batou s' feme. Il est cnoxhou po on fameus calin. F. méchant, scélérat, canaille. pitit calin, pitite calene : arnåjhe. C' est on ptit calin, i fwait tofer assoti ls ôtes. F. coquin, garnement, frippon.
2. rénnvåt. I n' est måy k' avou des calins. F. vaurien, voyou.
3. onk (ene) ki fwait toplin do må so s' voye. F. bandit, malfaiteur, brigand, forban.
4. pitit mwaisse-ovrî, el fosse. rl a: porion. on franc calin : onk k' est vormint on canvolant.
II. Calin [n.dj.] ôte no do Diåle. Å dfoû, fwait-st on tins A n' nén mete on tchén A l' ouxh ! Por mi c' est l' Calin Ki shofele divins L' diloujhe — Arthur Xhignesse (fråze rifondowe).
III. [addj., padvant] vite mwais, mwaijhe. Les calinès djins, on n' les voet nén voltî, cial. F. mécontent, vexé, insatisfait.
Disfondowes: calin, calène.