Walon (Rifondou) candjî

Etimolodjeye candjî

Tayon-bodje latén «intrare» (minme sinse) çou ki dene on mot avou l’ cawete di codjowaedje « -er » des viebes.

Prononçaedje candjî

Viebe candjî

Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) intere
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) intrez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) intrans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) internut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) interrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) intréve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) intere
pårt. erirece (dj’ a, vos av) intré
Ôtes codjowaedjes come mostrer

intrer

  1. (v. sins coplemint) passer d' ådfoû a ådvins.
    • Intrez ! Ni dmorez nén sol soû !
    • On bea djoû, mi toû vna; dj' aveu fwai piede pacyince a m' mame, ele mi hapa på pougn, mi moenna disk' a l' ouxh del måjhone di penitince, et m' î vola fé intrer foirceymint. Henri Forir (fråze rifondowe).
    • –Cist ome la m' atowe come on tchén ! I vout-st intrer a tote foice, po djåzer å comandant Delairesse, di-st i…
      –C' est bén drole !
      –Schoûtez-m' don intrerPaul-Henri Thomsin, ratournant Li diâle è cwér, ine avinteûre di Bakelandt l’èspiyon di Napolèyon à Lîdje, 2009, p. 30 (fråze rifondowe).
  2. (v. å coplemint nén direk eployî avou li dvancete « e », « dins », « divins »)
    • Il aveut sogne d' intrer divins l' cadje.
  3. (viebe å coplemint) fé aler (ene ssacwè) ådvins d' ene metowe plaece.
    • I fåt intrer l' broke dins l' trô.
    • Vos n' avoz nén bén intré vosse sicret.

Ratourneures candjî

intrez si c' est nén l' diåle

Parintaedje candjî

Sinonimeye candjî

Ratournaedjes candjî

(v.s.c.) aler d' ådfoû a ådvins
(v.c.n.d.) moussî (dins)
(v.c.) fé aler (ene sacwè) ådvins di