diamant
Walon (sistinme Feller) candjî
Etimolodjeye candjî
Loukîz a : « diyamant ».
Prononçaedje candjî
- AFE : /dja.ˈmã/, /d͡ʒa.ˈmã/
Sustantif candjî
diamant omrin
- diyamant.
- Et, tot loukant l’bêté qu’tchèrîve dizeû lès tiérs,
— Lûhante come on diamant so l’neûre pê d’on moriåne—
On råskignou tchantéve totes lès tchansons di si åme
— Joseph Mignolet, "Li tchant del croes", 1932, p. 17. - Qwand c’èst qu’dji v’s’årè dit qu’èle aveût ’ne taye di rin-ne
Et dès mains fènes èt blankes come ine vrèye tchèsturlin-ne,
— Dès mains d’ovrîre portant, sins bague èt sins diamant —
Vos comprindrez poqwè dj’n’aveû pus qu’lèye èl tièsse
— Émile Wiket, "Fruzions d' cour", p.30.
- Et, tot loukant l’bêté qu’tchèrîve dizeû lès tiérs,
Ortografeyes candjî
| diamant = E1, E21, E34, O0 }}
Francès candjî
Prononçaedje candjî
- AFE :
- /dja.ˈmɑ̃/ (standård)
- diferins prononçaedjes : /di.ja.'mã/ (Walonreye); /ʤa.'mã/ (Walonreye, disconsyî)
Sustantif candjî
singulî | pluriyal |
---|---|
diamant | diamants |
diamant omrin