<P><FONT COLOR="#ff0000"><B>zels</B></FONT>, <FONT COLOR="#ff0000"><B>zeles</B></FONT> [pron.] prono des rwaitant(e)s (3inme djin do plurial): <B>1.</B> metou dirî dvancete. <I>Dj' a des efants; c' est po zels ki dj' overe.</I> <I>Por zels, c' est todi bon assez.</I> <I>Ebén, ça serè tant pire po zeles.</I> <I>Dji dmoréve astok di zeles.</I> <I>I vnèt cwand on n' a pus dandjî d' zels.</I> <I>Dji n' avans nén mezåjhe did zeles.</I> <I>Les leus ni s' magnèt nén eter zels.</I> <I>Nos irans å martchi avou zels.</I> <I>On s' va anoyî sins zels.</I> <I>Nos frans bén sins zeles.</I> <I>Gn a des meres ki n' pinsèt k' a zeles.</I> rl a: [[Motî:yeuss|yeuss]], [[Motî:zelminmes|zelminmes]], [[Motî:zozôtes|zozôtes]]. <span lang=fr>F. eux, elles.</span> <span lang=en>Ingl. them.</span> <FONT COLOR="#0000ff">>> a zels tos seus, a zeles totes seules:</FONT> rén k' inte di zel(e)s, sins nolu d' ôte. <I>A zels tos seus, i frént bén ene ekipe di fotbale.</I> <span lang=fr>F. à eux seuls.</span> <FONT COLOR="#0000ff">>> C' est a zels</FONT> u: <FONT COLOR="#0000ff">c' est da zels:</FONT> c' est zels k' endè sont mwaisses. rl a: [[Motî:leur|leur]]. <span lang=fr>F. à eux (elles); leur appartenant.</span> <span lang=en>Ingl. theirs.</span> <FONT COLOR="#0000ff">>> on, ene (+ no) da zel(e)s:</FONT> ene sacwè ki ls ôtes n' on tnén. <I>Dji n' årgouwe nén les cis ki sayèt d' trover ene solucion da zels å dfaite do rfondaedje do walon</I> (R. Viroux). <span lang=fr>F. personnel(le), propre.</span> <span lang=en>Ingl. own.</span> <span lang=nl>Ny. eigen.</span> <FONT COLOR="#0000ff">>> ene sacwè bén da zels:</FONT> Franwal: ahåyant po: <span lang=fr>leur identité</span>. <FONT COLOR="#0000ff">>> leu tuzance da zels:</FONT> Franwal: ahåyant po: <span lang=fr>leur identité culturelle</span>. <B>2.</B> metou tot seu el tiesse del fråze, u d' ene fråzlete adjondowe, et ki va esse repeté pa on prono ordinåre. <I>Ti, ti t' casse li tiesse, et zels, i s' è fotèt come di leu prumire tchimijhe.</I> <B>3.</B> metou come refoircixhant prono. <I>a)</I> sudjet. <I>Dji vou bén, mins zels ni vôront måy.</I> <I>Dimandez a on vî curè; zels conoxhèt tos les ptits screts-mawets</I> (J. Brumioul). <I>C' est zeles ki vénront aprester a marinde.</I> <I>b)</I> coplemint. <I>Les djins ki sont metchants, c' est zels k' il lzî arive corade des måleurs.</I> <B>4.</B> repetaedje do sudjet, sovint aconcoisté d' èn adviebe (di dgré, evnd.). <I>C' est zels mwaisses.</I> <I>I sont zels assez.</I> <I>Ele sont zeles totes seules.</I> <FONT COLOR="#0000ff">>> Il estént zels cwate:</FONT> a cwate (djins, biesses). rl a: [[Motî:leu|leu]]. <FONT COLOR="#0000ff">>> elle ont vnou zeles deus:</FONT> a deus. rl a: [[Motî:leu|leu]], [[Motî:ambedeus|ambedeus]]. <FONT COLOR="#0000ff">>> zels, zeles assez:</FONT> assez (tot cåzant d' djins). <I>Il estént zels assez, dandjreus ?</I> <span lang=fr>F. suffisamment nombreux.</span> <span lang=en>Ingl. enough of them.</span> <FONT COLOR="#0000ff">>> zels mwints, zeles mwintes</FONT>; u: <FONT COLOR="#0000ff">zels po fé:</FONT> a bråmint (des djins). <I>Il estént zels mwintes, a l' etermint ?</I> rl a: [[Motî:leu|leu]]. <span lang=fr>F. à beaucoup, nombreux (se).</span> <span lang=en>Ingl. many of them.</span> <B>5.</B> <FONT COLOR="#ff0000">tot zels, totes zeles</FONT>: <I>a)</I> zels tertos, zeles tertotes. <I>Dj' a stî contraryî pa tos zels.</I> <span lang=fr>F. eux tous, elles toutes.</span> <span lang=en>Ingl. all of them.</span> <I>b)</I> les minmes (djins). <I>Nos restans co avou tos zels.</I> rl a: [[Motî:tot|tot]]. <span lang=fr>F. les mêmes.</span> <span lang=en>Ingl. the same people.</span> <I>c)</I> <FONT COLOR="#0000ff">>> c' est tot zels, totes zeles:</FONT> c' est bén zel(e)s. <I>C' est tot zels, la, ça, di leyî les usteyes e plan sol tchantî.</I> <span lang=fr>F. ça leur ressemble à fond, c'est typiquement eux (elles).</span> Disfondowes: <B>zèls</B>, zès, zês, zias, zeus, zoul, zës, zols, zals, zous (omrin), <B>zèles</B>, zales, zoles, zoules (femrin). Etimolodjeye: latén (minme sinse) pal voye do vî walon <span lang=wa-vi>"ès, èles"</span>; pu riscôpaedje di shuvions come "sins ès, totes èles" (avou prononçaedje des loyeures -z-) => sins zès, totes zels: askepiaedje d' ene omrinne fôme "zè" (k' est co l' disfondowe e l' Årdene nonnrece), et ene femrinne fôme "zel". Après, li femrinne fôme "zel" divna li seule fôme dins cåzu tot l' Payis walon (1650). Elle a stî rehåyeye ortograficmint på scrijhaedje Feller (1900) en ene sicrîte fôme omrinne <span lang=wa-fell>(zèls)</span> et ene sicrîte fôme femrinne <span lang=wa-fell>(zèles)</span>. Disfaflotaedje (zels, zeles) e 1995.</P>
|