bôrer : Diferince etur modêyes
Contenu supprimé Contenu ajouté
Aucun résumé des modifications |
m Motî:(no) -> no |
||
Roye 17:
<B>1.</B> rimpli astok. <I>Dji bôre mi fizik.</I> <I>I s' va bôrer ene pupe.</I> <I>Bôrez bén vosse pupe, pask' ele broûlrè trop rade.</I>
<B>2.</B> fé magnî astok. <I>I bôrèt leu-z efant d' boubounes.</I> <I>On esteut si bén bôré k' on n' saveut pus avancî.</I> rl a: [[
<B>3.</B> diner bråmint. <I>Ele bôra l' glawene di bistokes di totes sôres.</I> <span lang=fr>F. bourrer, gorger.</span>
Roye 23:
<B>4.</B> rimpli di strin (des goreas, des matrasses, des tcheyires). <I>I bôre bén les tcheyires.</I> <span lang=fr>F. rembourrer.</span>
<B>5.</B> poûssî waeraxhmint (ene sakî). <I>Les Israyelîs l' ont bôré conte li meur, les djambes schåyeyes.</I> <I>Ni m' vinoz pus bôrer paski dj' vos ramone !</I> <I>Li ci ki n' vout nén k' on l' bôre ni doet nén aler ou çk' i gn a bråmint des djins.</I> <I>Dji lyi a bôré l' gueuye e l' aiwe</I> (ramexhné pa M. Francard). <I>Li chef di gåre bôra li ci k' esteut tårdou, et vo l' la hiertchî dins l' trin</I> (J. Viroux). rl a: [[
<B>6.</B> poûssî normåldimint. <I>Il aléve todi påjhirmint e bôrant tofer si berwete, vude ubén tcherdjeye a hossete</I> (J. L. Fauconnier). rl a: [[
<B>7.</B> sititchî (fé moussî). <I>Li gorlî bôréve troes fistous d' swele a on côp avou on bôroe.</I> <I>Dj' a bôré des lokes po stoper l' trô do saiwoe.</I>
<B>8.</B> mete. <I>I m' vout bôrer el tiesse ki dj' våye al dicåce avou lu.</I> rl a: [[
<B>II.</B> [v.s.c.]
Roye 35:
<B>1.</B> bouter (po passer dins ene floxhe di djins). <I>Ni bôrez don nén insi !</I> <I>Avou tos les djins k' i gn a, i serè d' kession d' bôrer, si on vout ene tcheyire.</I> <span lang=fr>F. pousser, jouer des coudes.</span>
<B>2.</B> bouter (ovrer) fer et rade. <I>I fåt bôrer po reyussi dins l' veye.</I> <I>I nos fårè bôrer, camaerådes, si nos vlans aveur tot fwait å nut.</I> <I>Alez, bôrans on bon côp po fini ç' buzogne la.</I> <I>Avou les mwaisses, i fåreut bôrer a s' fé mori.</I> <I>T' as bén l' tins, ni bôre nén tant.</I> rl a: [[
<B>3.</B> ripaxhî (tot djåzant d' èn amagnî). <I>Ene boune sipesse sope, ça bôre.</I> <span lang=fr>F. rassasier, bourrer, caler.</span>
Roye 55:
## tot djåzant d' on saetch, esse fén plin, fene plinne. rl a: [[Motî:rimpli|rimpli a hope]].
## tot cåzant d' ene såle, esse plinne di djins. <I>Gn aveut del djin al guinguete ?:: Taiss k' åy, c' esteut bôré.</I>
## tot djåzant di djins, esse serés conte n' on l' ôte. <I>Dj' esténs bôrés come des sårdenes divins ene boesse.</I> rl a: [[
#{{rato}}bôrer l' cråne{{/rato}} rimpli l' tiesse di sacwès ki n' siervèt a rén, sins fé tuzer.
#{{rato}}esse bôré disk' a l' pupe{{/rato}} esse fén rpaxhî.
#{{rato}}bôrer l' troye{{urato}}bôrer les bedêyes{{/rato}} fé transi ene sakî (el fé aveur peu) tot lyi racontant des mintes. rl a: [[
#{{rato}}bôrer a{{/rato}} dimander tot foirçant. <I>E 1914, li hôt comandmint francès a bôré li hôt comandmint bedje a rescouler come l' årmêye francesse</I> (J. Viroux).
#{{rato}}bôrer ene fåve{{urato}}ene crake{{urato}}ene minte{{/rato}} sititchî (raconter et fé acroere) ene fåve. <I>To nos vas co bôrer ene crake.</I>
|