distinde
Walon (Rifondou) candjî
Cisse pådje ci do Wiccionaire n’ est co k’ ene esbåtche.
Si vos avoz des cnoxhances sol sudjet, vos nos ploz aidî tot rtchôcant des dnêyes so l’ årtike : clitchîz sol boton « candjî » po radjouter des infôrmåcions.
Si vos avoz des cnoxhances sol sudjet, vos nos ploz aidî tot rtchôcant des dnêyes so l’ årtike : clitchîz sol boton « candjî » po radjouter des infôrmåcions.
Viebe candjî
Djin et tins | Codjowa |
---|---|
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) | distind |
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) | distindoz |
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) | distindans |
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) | distindnut |
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) | distindrè |
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) | distindeu |
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) | distinde |
pårt. erirece (dj’ a, vos av) | distindou |
Ôtes codjowaedjes | come ratinde |
distinde
- stofer on feu di tolminme kéne sôre.
- C' est l' anuti. Asteure, dji va distinde li tchandele eyet doirmi, po fini — Lorint Hendschel, So l’ Anuti.
- Et si l' feu les î monte sol côp,
Fåt l' distinde sins l' fé braire
— François Barillié, divins Li camarad′ dè l'joie, 1852 (fråze rifondowe).
- (viebe å prono) si stofer tot djåzant d' on feu.
- Il a s' van ès s'main, et i netteyeret s' heûre comme i fât; i ramasseret s' bon grain divins l' grini; mais i brouleret li strain divins on feu qui n' si distindrèt mâie— Nicolas Defrecheux, ratournant Sint Matî avou François Bailleux et Auguste Hock; lijhåve vaici.
- A R’moutchamp, i n’s’astårdja nin à louquî les loum’rotes des djîses si distinde l’eune après l’ôte; i n’tusa nin minme dè r’lèver ses moussètes ås bocås des håyes, ni dè rassètchî l’cotrê qui tapév ås êrs dè djoû, è corant d’l’ Ambléve— Joseph Mignolet, Li payis des soteas (1926), p.41.
Codjowa candjî
distinde
- suddjonctif prezintrece, prumire et troejhinme djins do singulî, do viebe « distinde ».
E cisse pådje ci, n’ a co pont d’ definixha pol mot. El pôrîz radjouter, s’ i vs plait ? Come çoula, l’ årtike rissereut d’ adrame.
E cisse pådje ci, n’ a pont d’ ratournaedje pol mot. El pôrîz radjouter, s’ i vs plait ? Come çoula, l’ årtike rissereut d’ adrame.