Walon (Rifondou) candjî

Etimolodjeye candjî

Mot-brut « cwink », racuzinåve avou l' almand « quiecken »

Prononçaedje candjî

Viebe candjî

Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) cwincsêye
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) cwincsez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) cwincsans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) cwincsêynut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) cwincsêyrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) cwincséve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) cwincsêye
pårt. erirece (dj’ a, vos av) cwincsé
Ôtes codjowaedjes come tchicter

cwincser (viebe å coplemint)

  1. fé on cwincs.
    • Li violon zimtêye,
      A tchaeke côp d' airçon;
      Li piston cwincsêye,
      A costé do tonHenri Simon, "Å bourlå" (1883) (fråze rifondowe).
  2. (brut), (oujhea) criyî å dandjî (tot djåzant d' on cok ås abranles, d' ene spawtêye poye ou d' on pénson metou astok divins ene batreye di tchant, d' ene biesse k' on-z axhore).
    • Li poye cwincsêye cwand on l' vout prinde D.T.W.
    • Dji vs va fé cwincser D.T.W.
    • Les håvurnas des voyes avizént des spawtas,
      Dizeu l' rivlete, on vî coirbå cwincséve sins rla,
      Tot fjhant k' on tchén djondant l' eglijhe, hoûléve a moirtJoseph Mignolet, "Fleûrs di prétins", p.31 (1929), "Li nècale d’amour" (fråze rifondowe).

Parintaedje candjî

Mots vijhéns candjî

Ortografeyes candjî

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Sipårdaedje do mot candjî

w. do Levant

Ratournaedjes candjî

fé on cwincs
criyî å dandjî (tot djåzant d' on cok ås abranles, d' ene spawtêye poye ou d' on pénson metou astok divins ene batreye di tchant, d' ene biesse k' on-z axhore)
  •   Francès : crier de détresse (en parlant du coq qui sonne l'alarme, de la poule effrayée, du pinson vaincu dans un combat de chant, d'un animal qu'on égorge, etc.) (nén ratournåve direk e francès)